Què és una bisaroca

Anecdotari 1; desembre de 2008
Autor: Octavi Bonet i Blanch
QUÈ ÉS UNA BISAROCA?

Bisaroca

Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat alguna vegada perquè la nostra escola té el  nom que té.  I la conclusió a la que hem arribat tots o gairebé tots, és que agafa el nom del volcà on hi ha construïda la seva estructura.
Però, i el volcà? D’on agafa el nom el volcà? Què és una bisaroca?
Una bisaroca, anomenat així al nord del  Principat, és un ocell rapinyaire nocturn, una mica més gran que una òliba. El nom més utilitzat però és el de gamarús (Strix aluco), però també rep altres noms com basaroca, busaroca, bujaroca, miloca o gall carboner.
El gamarús o bisaroca amida 38 cm, té el cap arrodonit, els ulls negres, el plomatge una mica flonjo, de colorit fosc, fet d’una barreja grisenca, de bru i rogenc, i ratllat de sota.
Ajuda a reconèixer-lo el seu crit esfereïdor que recorda un bel sinistre i que al capvespre ressona en la pregona densitat de la boscúria. Durant el dia és normal de veure’l adormit en una branca, enganxat al tronc. És sedentari i viu en boscos, per tot Catalunya i a qualsevol alçada Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l’opció
d’emprar nius d’esquirols o les cavitats dels murs.
D’aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s’ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s’han d’incubar durant 28-30 dies, i se n’encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.
Durant la nit és un magnífic caçador, que s’abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.
Malgrat els seus costums solitaris, el seu aspecte poc tranquil·litzador i la seva veu esglaiadora, és una au beneficiosa, car destrueix nombrosos rosegaires. Usualment nia als arbres, aprofitant forats o nius abandonats d’altres ocells.
Fonts consultades:
Joaquim Maloquer i Sostre “Els ocells de les terres catalanes” 3a edició. Editorial Barcino. Fundació Jaume I. Barcelona: 1981
Joan Aymerich i altres “Els ocells d’Osona”. Lynx Promocions, S.A. Barcelona.: 1991
Agraïments:

Emili Bassols i Isamat (biòleg i tècnic de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa)

Fran Trabalon Carricondo (Cos d’Agents Rurals de la Garrotxa)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Entorn de l'escola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s